Segueix-nos a 
Descàrregues - Policy Brief
Durant molt de temps s’ha pensat que la unió monetària només pot funcionar bé si el sistema de govern imposa una disciplina fiscal extra als països membres de la unió. Sostenim que els arguments a favor d’una disciplina fiscal extra a la unió monetària són escassos. L’actual Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) s’ha trencat. Presenta una complexitat increïble, que s’ha anat construint al llarg dels anys des que va quedar clar que la disciplina fiscal basada en l’ús d’objectius numèrics no funciona. El resultat ha estat la pèrdua de credibilitat com a mètode per organitzar la disciplina fiscal. Hi ha la necessitat urgent de reformar les regles fiscals incloses al PEC. Aquest article contribueix a aquest debat desenvolupant els principis que haurien de guiar la reforma de la normativa fiscal a la zona euro. Aquests principis són que els objectius numèrics s’haurien de reemplaçar per anàlisis de sostenibilitat del pressupost de cadascun dels estats membres i de les perspectives del deute. A més, expliquem que aquestes reformes haurien de prioritzar les inversions públiques i fer possible que es poguessin finançar emetent deute. Finalment, sostenim que qualsevol sistema de govern de la sostenibilitat fiscal hauria d’integrar-se a les polítiques del Banc Central Europeu (BCE) relatives a la tinença de bons d’Estat. Les decisions del BCE de vendre o no vendre aquests bons afecten la sostenibilitat del deute públic dels estats membres de la unió.
Aquest document pretén ser una anàlisi sobre l’ús delsAquest document pretén ser una anàlisi sobre l’ús delsfons Next Generation per aconseguir una gestiósostenible de l’aigua. Per això el Govern d’Espanya haelaborat el Pla de recuperació, transformació i resiliència(PRTR). L’enfocament del document fa esment al paperclau de l’aigua en el manteniment i restauració del bonestat del medi. La idea es basa en el fet que és necessàriauna gestió de l’aigua respectuosa amb l’entorn, queaporti garantia de recurs i dels serveis ecosistèmics queens proporciona. Per al futur, doncs, és necessària unagestió integrada de l’aigua en tots els seus àmbits (aigüescontinentals, subterrànies, dolces, salobres, de transiciói costaneres). També s’ha de tenir en compte la relacióentre els sistemes aquàtics i els ecosistemes terrestresque en depenen. Aquesta orientació és la que proposa laDirectiva 2000/60/EC del Parlament Europeu i delConsell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableixun marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la políticad’aigües (DMA) aprovada fa dos decennis.
La situació econòmica espanyola a finals de 2021 ha consolidat la recuperació iniciada a la primavera, encara que els efectes sobre l’activitat de la sisena onada de la covid, i els que pugui generar la nova variant òmicron, no seran positius. Amb aquest rerefons, l’efecte de la covid va ser d’una magnitud mai vista des que s’elaboren comptes nacionals: el 2020, la caiguda del PIB va arribar a un -10,8 %. I això, en un context en què la recuperació no ha permès encara arribar als nivells prepandèmics en la majoria de les magnituds rellevants.
La resposta a la crisi de la COVID-19 pot significar un pas qualitativament important en l’acceleració del procés d’integració europea. És evident que la partida no està jugada i que hi ha nombrosos obstacles al davant. Però de la mateixa manera que la resposta de la UE al sotrac provocat per la Gran Recessió va suposar inicialment un retrocés, la resposta davant de la crisi de la COVID-19 resulta encoratjadora. Significa, com s’ha subratllat, obrir la via a avanços interessants cap a una unió fiscal, en els tres pilars en que aquesta es fonamenta: un pressupost comunitari digne d’aquest nom, uns recursos obtinguts directament en forma d’impostos pagats pels ciutadans i un Tresor capaç d’emetre deute. També pot contribuir a donar una passa cap a la unió del mercat de capitals, en la mesura en que es posarà en circulació un nou actiu de seguretat inqüestionable, com són els bons emesos per la Comissió. Reforça el paper de la Comissió i el Parlament, en detriment dels acords intergovernamentals. I, per damunt de tot, la resposta de la UE constitueix un missatge inequívoc de la voluntat de fer front plegats a les adversitats.
Autors: Ángel Berges, Emilio Ontiveros i Ricardo Pedraz, Analistas Financieros Internacionales
Data de publicació: abril 2019
Tipus d'arxiu: pdf
El Policy Brief número 13 de EuropeG: El canvi climàtic imposa uns costos sobre futures generacions; no obstant això, la generació actual no té incentius per evitar-ho, el que provoca la denominada “tragèdia de l’horitzó”, com la va definir Mark Carney, president del Financial Stability Board (FSB) i governador del Banc d’Anglaterra. Per resoldre aquesta paradoxa, i sobretot per establir els incentius apropiats, el millor és involucrar els mercats financers i posar preu als objectius i compromisos acordats a la cimera de París. Ara bé, per fer-ho resulta absolutament imprescindible més transparència informativa. I certament hi ha importants deficiències informatives sobre riscos financers associats al clima.
Autors: Rafael Myro (UCM), EuropeG
Data de publicació: juny, 2018
Tipus d'arxiu: pdf
El Policy Brief número 13 de EuropeG es focalitza en “Creixement econòmic amb equilibri exterior. Un nou escenari per a l’economia española”. Amb el tancament de 2017, l’economia espanyola ha complert tres exercicis creixent a una taxa superior al 3 % anual i anotant un superàvit significatiu, tant en la balança per compte corrent i de capital, com en el saldo del comerç exterior de béns i serveis, que també ha tendit a incrementar-se mesurat en termes reals. A més, el dèficit en el comerç de béns, un tret característic dels comptes d’Espanya amb l’exterior, es troba actualment en el nivell més baix dels últims cinquanta anys, equivalent a l’1,9 % del PIB si es mesura en valors corrents.
Amb el tancament de 2017, l’economia espanyola ha complert tres exercicis creixent a una taxa superior al 3 % anual i anotant un superàvit significatiu, tant en la balança per compte corrent i de capital, com en el saldo del comerç exterior de béns i serveis, que també ha tendit a incrementar-se mesurat en termes reals. A més, el dèficit en el comerç de béns, un tret característic dels comptes d’Espanya amb l’exterior, es troba actualment en el nivell més baix dels últims cinquanta anys, equivalent a l’1,9 % del PIB si es mesura en valors corrents.
Autors: Europe G
Data de publicació: Novembre, 2017
Tipus d'arxiu: pdf
El Policy Brief número 12 de EuropeG es focalitza en "Mida i productivitat de l'empresa espanyola. El recurs oblidat de la qualitat de la direcció". Els seus autors Emilio Huertas (Universitat Pública de Navarra), i Vicente Salas (Universitat de Saragossa) analitzen la realitat de les pimes a Espanya, la comparen amb altres països de la Unió Europea i conclouen amb la recomanació que la productivitat ha de protagonitzar el debat sobre el creixement i la dimensió empresarial.
Autors: Europe G
Data de publicació: Juny, 2017
Tipus d'arxiu: pdf
Aquest document, elaborat per l’economista Santiago Carbó, analitza en detall l’aplicació de l’entramat de la unió bancària en aquesta primera etapa i compara les diferències en la seva aplicació a Espanya i Itàlia, al mateix temps que posa de manifest altres debilitats relacionades amb el mateix entorn de la Unión Europea, l’absència de l’esquema de protecció de dipòsits i l’aparició de la competència de les fintech, sense un tractament equitatiu amb els bancs en matèria regulatòria i competitiva.
Si no té Adobe Reader, el pot descarregar aquí
Autors: Europe G
Data de publicació: Març 2017
Tipus d'arxiu: pdf
El Policy Brief núm 10 d’europeG ha estat elaborat per Martí Parellada, membre d’europeG, i Luis Sanz Menéndez, investigador del CSIC a l’Institut de Polítiques i Béns Públics, amb el títol “El perquè i el com de la política d’R+D+I. La situació a Espanya”. En el document s’analitza amb detall l’impacte de la crisi en la inversió en Investigació, Desenvolupament i Innovació en el context mundial i europeu i es plantegen quines haurien de ser les reformes aplicables per a que l’economia espanyola assoleixi, com a mínim, l’objectiu marcat pel Govern espanyol, de dedicar el 2% del PIB a R+D el 2020.
Si no té Adobe Reader, el pot descarregar aquí
Autors: Europe G
Data de publicació: Setembre 2016
Tipus d'arxiu: pdf
En aquest treball, no es tracta de comprendre les raons de la recessió o les dificultats per reabsorbir el deute acumulat. Ara, el que és rellevant és avaluar els factors que hi ha darrere de la recuperació i fins a quin punt aquesta recuperació té bases sòlides. Aquest se centra en dos aspectes parcials, però molt rellevants. Primer, el paper de la confiança internacional sobre Espanya en la recuperació en curs i, per tant, i indirectament, el paper de les reformes internes. Segon, la situació actual del deute intern i exterior en la recuperació, pel seu paper en l’origen dels problemes que hi ha en la base de la crisi de l’euro.
Si no té Adobe Reader, el pot descarregar aquí
Autors: Europe G
Data de publicació: Maig 2016
Tipus d'arxiu: pdf
En aquest treball es descriuen, en primer lloc, els canvis que han experimentat els sistemes bancaris de l’eurozona en els últims anys en termes tant d’estructura com en el seu marc regulador, dedicant en aquest cas una atenció especial a la unió bancària, el projecte més important dels últims trenta anys. A continuació s’analitzen els trets bàsics que presenten en l’actualitat i al final s’exposen els grans reptes als quals s’enfronten en un futur inmediat.
Si no té Adobe Reader, el pot descarregar aquí
Autors: Europe G
Data de publicació: Octubre 2015
Tipus d'arxiu: pdf
La unió monetària planteja una dificultat inherent per fer front als problemes d’estabilització (provocats per l’existència de xocs asimètrics) en un context recessiu. El document aprofundeix en les diverses propostes de creació d’un mecanisme europeu de caràcter estabilitzador. La seva implementació podria ser un primer pas molt significatiu en l’avenç cap a una autèntica unió fiscal.
Autors: Europe G
Data de publicació: 12 de Novembre 2014
Tipus d'arxiu: pdf
La Unió Bancària ha d'allunyar els riscos del vincle pervers entre deute sobirà i estabilitat bancària per a que els contribuents no tornin a suportar el gruix dels costos de les crisis bancàries.
Autors: Europe G
Data de publicació: 7 de Maig 2014
Tipus d'arxiu: pdf
L'economia espanyola està sortint de la recessió, el finançament exterior ha millorat substancialment i les previsions d'activitat i ocupació anticipen un nou cicle, tot i que la seva fortalesa està per demostrar.
Autors: Europe G
Data de publicació: 2 Desembre 2013
Tipus d'arxiu: pdf
Les reformes de caràcter estructural són imprescindibles per garantir la competitivitat de l'economia espanyola. Entre aquestes, la reforma de la legislació universitària per impulsar l'excel·lència, competitivitat i internacionalització del sistema universitari té un paper clau.
Autors: Europe G
Data de publicació: 16 Desembre 2012
Tipus d'arxiu: pdf
La crisi de l’euro ha situat en el centre del debat europeu l’avenç cap a una unió fiscal. Primer, a contracor, després, d’una manera cada vegada més clara; avui sembla que hi ha un consens fonamental entorn de la necessitat d’avançar cap a aquesta unió fiscal i sobre la idea que no hi haurà unió monetària si no va acompanyada d’una unió fiscal.
Si no té Adobe Reader, el pot descarregar aquí
Autors: Europe G
Data de publicació: 10 Juliol 2012
Tipus d'arxiu: pdf
La crisi en què es troba immersa l’economia espanyola reflecteix els diferents efectes d’una seqüència de xocs que han alterat el comportament dels factors que, des de l’oferta i la demanda, van impulsar l’anterior creixement del PIB espanyol.
Autors: Europe G
Data de publicació: 15 Març 2012
Tipus d'arxiu: pdf
La crisi actual de l’eurozona constitueix la principal amenaça sobre la unió monetària i el propi mercat únic. I, probablement, sobre el conjunt de l’economia mundial.
Amb el suport de
