En els darrers anys, s’ha observat un increment de l’intervencionisme selectiu per part dels estats en l’economia amb el propòsit d’influir en les decisions de producció i intercanvi dels actors públics i privats. Aquest fenomen, identificat amb la denominació genèrica de política industrial, ha ressorgit, primer, com a resposta a diverses crisis —financera, sanitària i energètica— que han afectat el creixement econòmic i han fet evident la vulnerabilitat dels països en un context d’interdependència productiva i comercial, resultat de la globalització. I segon, pel descobriment de la importància de les externalitats en seguretat nacional. Les decisions de producció empresarial incideixen en la capacitat dels estats per respondre davant d’accions de tercers que puguin comprometre’n la seguretat, i debilitar la seva posició en escenaris de negociació internacional. En aquest context, els estats recorren a la intervenció econòmica per orientar les decisions productives i comercials cap a objectius estratègics com la resiliència i la seguretat nacional.