El 2023, la Comissió Europea continuava situant Espanya entre els països de la Unió amb desequilibris macroeconòmics excessius, encara que l’èmfasi sobre la gravetat s’ha anat reduint. Pel que fa als aspectes crítics del saldo per compte corrent o l’endeutament net exterior, per exemple, el 2023 la Comissió centrava la seva anàlisi en els problemes de països amb PII excessivament negatives (Grècia, Xipre, Portugal, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia) sense referir-se ja a Espanya (EC, 2023h). Una absència que reflecteix com, a partir del 2021, han continuat mantenint els superàvits exteriors i les tendències de despalanquejament iniciades ja fa més d’una dècada. Per tant, el maig del 2024 s’ha consolidat una certa normalitat pel que fa als excessos de deute intern i extern que ajuda a comprendre la resistència de l’economia als xocs experimentats des del 2020. No obstant això, aquesta millora és, parcialment, asimètrica perquè davant de la reducció del deute privat ha sorgit un endeutament públic elevat, i tant l’endeutament interior com l’exterior encara s’han de reduir.