18.- Cap a una nova governança fiscal a la zona euro

Durant molt de temps s’ha pensat que la unió monetària només pot funcionar bé si el sistema de govern imposa una disciplina fiscal extra als països membres de la unió. Sostenim que els arguments a favor d’una disciplina fiscal extra a la unió monetària són escassos. L’actual Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) s’ha trencat. Presenta una complexitat increïble, que s’ha anat construint al llarg dels anys des que va quedar clar que la disciplina fiscal basada en l’ús d’objectius numèrics no funciona. El resultat ha estat la pèrdua de credibilitat com a mètode per organitzar la disciplina fiscal. Hi ha la necessitat urgent de reformar les regles fiscals incloses al PEC. Aquest article contribueix a aquest debat desenvolupant els principis que haurien de guiar la reforma de la normativa fiscal a la zona euro. Aquests principis són que els objectius numèrics s’haurien de reemplaçar per anàlisis de sostenibilitat del pressupost de cadascun dels estats membres i de les perspectives del deute. A més, expliquem que aquestes reformes haurien de prioritzar les inversions públiques i fer possible que es poguessin finançar emetent deute. Finalment, sostenim que qualsevol sistema de govern de la sostenibilitat fiscal hauria d’integrar-se a les polítiques del Banc Central Europeu (BCE) relatives a la tinença de bons d’Estat. Les decisions del BCE de vendre o no vendre aquests bons afecten la sostenibilitat del deute públic dels estats membres de la unió.