La resposta a la crisi de la COVID-19 pot significar un pas qualitativament important en l’acceleració del procés d’integració europea. És evident que la partida no està jugada i que hi ha nombrosos obstacles al davant. Però de la mateixa manera que la resposta de la UE al sotrac provocat per la Gran Recessió va suposar inicialment un retrocés, la resposta davant de la crisi de la COVID-19 resulta encoratjadora. Significa, com s’ha subratllat, obrir la via a avanços interessants cap a una unió fiscal, en els tres pilars en que aquesta es fonamenta: un pressupost comunitari digne d’aquest nom, uns recursos obtinguts directament en forma d’impostos pagats pels ciutadans i un Tresor capaç d’emetre deute. També pot contribuir a donar una passa cap a la unió del mercat de capitals, en la mesura en que es posarà en circulació un nou actiu de seguretat inqüestionable, com són els bons emesos per la Comissió. Reforça el paper de la Comissió i el Parlament, en detriment dels acords intergovernamentals. I, per damunt de tot, la resposta de la UE constitueix un missatge inequívoc de la voluntat de fer front plegats a les adversitats.